Què és l’artrosi erosiva o artrosi nodular de mans (OA)?
Tots solem relacionar la paraula artrosi amb gent d’edat avançada o amb sobrepès, però la OA es l’excepció que confirma la regla.
L’artrosi nodular de mans consisteix en la inflamació de les articulacions interfalàngiques distals i proximals dels dits, es a dir, els que formen els artells (nudillos). Es l’artrosi que es presenta en gent més jove i la que té un component genètic més important. És habitual (encara que no n’és una condició excloent) que algun familiar del pacient també ho pateixi.
L’artrosi de mans es la més inflamatòria de les artrosis i es presenta amb brots de dolor i inflamació. Entre els brots el malat pot estar sense símptomes o amb símptomes menys intensos. Aquests brots solen durar una setmana, més o menys, poden ser molt intensos i dolorosos i deformen una mica l’articulació. L’artrosi de mans, poc a poc, provoca la deformitat de las articulacions i  forma uns nòduls (anomenats de Heberdeen i Bouchard) típics d’aquesta patologia. Amb l’evolució de la malaltia, els brots desapareixen i queda una mà amb deformitats però que es perfectament funcional i sense dolor.

Per què és important un correcte diagnòstic de l’artrosi erosiva de mans?
És important saber diferenciar l’artrosi erosiva de dues altres malalties articulars que també afecten les mans. Són l’artritis reumatoide i l’artritis psoriàsica. Aquestes dues patologies poden afectar altres articulacions i òrgans més enllà de les mans i l’afectació articular presenta molta més inflamació i destrucció. Per aquest motiu l’enfocament i el maneig d’aquestes malalties és molt diferent, així com també el tractament i el pronòstic.

Quin és el tractament de l’artrosi erosiva de mans?
El tractament de l’artrosi erosiva té como a objectiu pal·liar-ne els símptomes i millorar la qualitat de vida dels malalts. L’artrosi de mans s’ha de tractar amb antiinflamatoris en el moment de més inflamació i amb analgèsics si hi ha dolor entre els brots. Existeixen, a més, altres tractaments coadjuvants tòpics com la capsaïcina, àrnica o antiinflamatoris, banys d’aigua calenta o de parafina…
S’han provat altres tractaments, com teràpies alternatives, corticoides, fàrmacs immunomoduladors, complements alimentaris o teràpies biològiques, però cap no ha demostrat plenament l’eficàcia (això no vol dir que en determinats casos individuals no puguin ser efectius). Hi ha fàrmacs i complements vitamínics, como el condriotín sulfat o la glucosamina que en ocasions han demostrat efectivitat. En cada cas s’haurà de valorar el benefici/risc per decidir si s’han d’utilitzar.
En aquells malalts amb molt dolor i inflamació i que no milloren amb cap dels tractaments anteriors es pot plantejar la possibilitat de realitzar infiltracions.

És l’artrosi de mans una malaltia immunològica?
Està demostrat que l’artrosi nodular de mans o artrosis erosiva és una malaltia inflamatòria. Les biòpsies de sinòvia articular així ho mostren. A més, hi ha alguns punts a favor que sigui una malaltia mediada pel nostre sistema immunològic. Entre aquests factors hi ha el fet que s’associï amb freqüència a d’altres malalties autoimmunes, como la tiroiditis de Hashimoto o la Síndrome de Sjögren, entre d’altres.
En els malalts amb artrosis nodular s’hauran de descartar aquestes patologies.

Què es la rizartrosis?
A la mà és molt freqüent l’afectació de l’articulació trapezimetacarpiana, la de la base del dit polze. Aquesta artrosi és deguda bàsicament al desgast de l’articulació. Aquesta articulació és la que utilitzem per fer la funció de pinça amb les mans, un dels moviments que més realitzem al llarg de la nostre vida.
El tractament de la rizartrosis es similar al de l’artrosi nodular de mans. En els casos més greus i de difícil control poden ser d’utilitat les infiltracions i inclús la cirurgia.

Què és l’artrosi de la columna cervical o cervicoartrosis?
L’artrosi de columna cervical és una malaltia molt freqüent i típica de persones de mitjana i avançada edat, provocada pel desgast en les vèrtebres cervicals o estructures adjacents. Es presenta com dolor a la zona cervical, que empitjora amb el moviment i millora amb el repòs i que és especialment important a l’inici dels moviments. El dolor cervical sol empitjorar en les èpoques de més fred o quan hi ha molta humitat. A vegades pot estendre’s cap a les espatlles o cap al cap.
El diagnòstic de la cervicoartrosis es basa en la historia clínica, l’exploració física (la mobilitat de la columna cervical està disminuïda) i en la radiologia simple. En la radiografia poden observar-se unes imatges típiques anomenades osteòfits.

Per què es important un diagnòstic correcte?
En el 85% de les persones sanes, sense dolor en les cervicals, hi trobem imatges típiques d’artrosis cervical en la radiografia simple. Es habitual que les persones amb cervicàlgia siguin diagnosticades d’artrosi, quan en realitat el dolor que presenten està causat per un altre motiu.
La contractura cervical i la síndrome cervicocefàlica son molt  freqüents en gent de mitjana edat i es presenten amb dolor cervical, sensació d’inestabilitat i mal de cap. Al contrari que els malalts amb artrosis cervical aquests malalts no solen presentar limitació en la mobilitat.

Quin és el tractament de l’artrosi cervical?
Els tractaments existents van dirigits a la millora dels símptomes i, per tant, a l’augment de la qualitat de vida.
El tractament principal de l’artrosi cervical són els exercicis dissenyats per enfortir la musculatura de la zona, amb els quals es millora el dolor. Depenent de la intensitat del dolor haurem de tractar el malalt amb analgèsia o amb diferents tècniques de rehabilitació.

Què es l’artrosi de columna lumbar o lumboartrosi?
L’artrosi de columna és una malaltia molt freqüent i típica de gent gran, provocada pel desgast d’alguns elements de les vèrtebres o estructures confrontants a les mateixes.  L’artrosi de columna lumbar es caracteritza pel dolor a la part baixa de l’esquena, que empitjora amb el moviment i que millora amb el repòs. Aquest dolor és especialment intens a l’inici dels moviments. Sol empitjorar a les temporades de més fred o quan hi ha molta humitat. El dolor lumbar a vegades pot irradiar-se (baixar) fins a les cuixes i inclús fins als genolls, però no per sota dels mateixos.
En el diagnòstic de la lumboartrosi és important caracteritzar bé el tipus de dolor mitjançant una completa historia clínica i exploració física. En la radiologia simple poden observar-se imatges típiques d’aquest tipus de patologia, com els osteòfits.

Per què és important un correcte diagnòstic?
La lumboartrosi  s’ha de diferenciar d’altres malalties que cursen amb dolor lumbar com a principal símptoma, ja que els tractaments poden ser diferents. Sobretot s’ha de diferenciar de la lumbociatàlgia (o ciàtica) i de la contractura vertebral lumbar. En la ciàtica, el dolor d’esquena s’acompanya amb formigueig, sensació de corrent elèctrica o pèrdua de força i pot irradiar-se fins als peus.

Quin és el tractament de l’artrosi lumbar?
Els principals objectius en el tractament de l’artrosi lumbar són el control del dolor i el manteniment de la funcionalitat de la columna lumbar, per aconseguir d’aquesta manera una bona qualitat de vida. També es busca l’alentiment de la progressió de la malaltia.
Els exercicis són bàsics per reforçar la musculatura de la zona, fent-los es millora el dolor i es frena la progressió de la malaltia. D’altra banda és important tractar el dolor amb analgèsia. L’elecció del fàrmac dependrà de la intensitat del dolor i de les característiques de cada malalt. En alguns casos poden ser d’ajuda les ortesis (per exemple, faixes) o fins i tot tractaments amb infiltracions de diferents substàncies.

Què és la artrosi de genoll?
L’artrosi de genoll o gonartrosi és una malaltia molt freqüent i típica de gent d’edat avançada. Està provocada pel desgast de l’articulació del genoll. Es presenta amb dolor en els genolls, sobretot en caminar o en pujar i baixar escales i és especialment important després del repòs, a l’inici dels moviments. Aquest dolor pot arribar a ser molt intens i invalidant i a vegades s’acompanya d’inflor del genoll.

Per què tinc artrosi de genoll?
La presència d’artrosi de genoll s’associa sobretot a l’edat i s’incrementa amb aquesta. Però hi ha altres factors molt importants associats a aquesta malaltia i sobre els quals podem actuar. El més important i conegut és el sobrepès o l’obesitat. Altres factors són la falta d’exercici, lesions o operacions prèvies al mateix genoll o la mala alineació de les extremitats inferiors.

Quin és el tractament de l’artrosi de genoll?
Els principals objectius del tractament són el control del dolor, el manteniment de la funcionalitat de l’articulació, evitar la progressió de la malaltia i la millora de la qualitat de vida.
Els tractaments més importants en l’artrosi de genoll són la pèrdua de l’excés de pes (si existeix) i els exercicis per reforçar la musculatura de la zona. Així es millora el dolor i es frena la progressió de la malaltia. Per una altra banda serà important el tractament del dolor: els fàrmacs indicats dependran de la intensitat del mateix i de les característiques de cada malalt. Aquests tractaments poden anar des d’analgèsics simples, com el paracetamol, fins els mòrfics. S’ha d’evitar la presa crònica d’antiinflamatoris.
Si amb tot això no es troba prou milloria pot valorar-se la infiltració intrarticular de corticoides o d’àcid hialurònic. Existeixen també una sèrie de productes anomenats condroprotectors que poden ser útils en casos determinats per intentar disminuir la progressió de la malaltia.
Finalment, si tot això fracassa, sempre queda la possibilitat de procedir al recanvi articular i col·locar una pròtesis de genoll.

Què és l’artrosi de maluc?
L’artrosi de maluc o coxartrosis és una malaltia freqüent i típica de gent gran, provocada pel desgast d’alguns elements en l’articulació del fèmur amb la pelvis. Provoca dolor en els malucs o en les engonals, sobretot en caminar i a l’inici dels moviments (per exemple, en l’aixecar-se d’una cadira). Aquest dolor pot arribar a ser molt intens i invalidant i a vegades pot irradiar-se fins als genolls.

Per què tinc artrosi de maluc?
La presència d’artrosi de maluc s’associa sobretot a l’edat, però hi ha altres factors també importants que s’associen a aquesta malaltia i sobre els quals podem actuar. El més important i conegut d’aquests factors es el sobrepès i l’obesitat, però n’hi ha d’altres, com la falta d’exercici, la mala alineació de les extremitats inferiors, o les lesions o operacions prèvies al maluc o a les extremitats inferiors.

Quin és el tractament de l’artrosi de maluc?
El principal objectiu en el tractament de l’artrosi de maluc és el control del dolor i el manteniment de la funcionalitat de l’articulació, a més d’intentar evitar la progressió de la malaltia. Així podrem millorar la qualitat de vida del pacient.
Seran de màxima importància la pèrdua de pes (en cas de que existeixi sobrepès o obesitat) i els exercicis per reforçar la musculatura de la zona. Amb ells millorarem el dolor i es frenarà la progressió de la malaltia. Per altra banda serà important tractar el dolor amb analgèsia. L’elecció del fàrmac dependrà de la intensitat del dolor. Aquests poden anar del paracetamol als mòrfics, però s’ha d’evitar la presa crònica d’antiinflamatoris. Al contrari que en l’artrosi de genoll, en aquests malalts el tractament tòpic (a base de productes com gels o cremes) no sol ser efectiu.
Si amb tot això no s’observa prou millora, pot valorar-se la infiltració de corticoides o d’àcid hialurònic. Existeixen també una sèrie de productes anomenats condroprotectors, com el condroitín sulfat o el sulfat de glucosamina, que poden ser útils en casos determinats per intentar disminuir la progressió de la malaltia.
Finalment, si tot això fracassa, sempre quedarà la possibilitat última de procedir al recanvi articular i col·locar una pròtesis de maluc.