Què és la gota?
La gota és una malaltia produïda pel dipòsit de cristalls d’àcid úric a les articulacions i altres teixits. Perquè es formin aquests cristalls és indispensable que els nivells d’àcid úric en sang siguin alts, que es coneix com hiperuricèmia.
Què es la hiperuricèmia?
Anomenem hiperuricèmia als nivells d’àcid úric en sang per sobre de 6,8 mg/dl (400 μmol/L). Aquest és el límit de solubilitat de l’àcid úric en sang a 37ºC, que és la temperatura corporal. Per sobre d’aquest límit, l’àcid úric precipita i forma cristalls a les articulacions. Del contrari, si tenim nivells baixos, aquests dipòsits es van dissolent.

Quina clínica dona la gota?
Generalment, la gota produeix inflamació articular, quasi sempre en una sola articulació. El dolor i la inflamació evolucionen molt ràpidament, arribant al seu màxim en las primeres 24 hores, per després desaparèixer lentament en uns dies. Si no es tracta la hiperuricemia, els atacs s’aniran repetint, fent-se cada cop més freqüents i poden afectar més d’una articulació alhora. La gota pot aparèixer a qualsevol articulació, però ho fa amb més freqüència a les del dit gros del peu, turmell i genoll.
La gota, però, és molt més que els episodis d’inflamació articular aguda. Cada cop hi ha més evidències científiques (estudis mèdics) que demostren que els malalts amb dipòsits de cristalls d’àcid úric, es a dir, amb gota, tenen un risc més elevat de patir malalties cardiovasculars i renals (tant insuficiència renal com litiasis (pedres).

En què el pot ajudar un reumatòleg?
El reumatòleg és l’especialista més ben preparat per al diagnòstic i el tractament de la gota.
La gota es cura? Sí, si es segueixen els consells del metge. La disminució necessària dels nivells d’àcid úric durant el temps suficient fan que els dipòsits de cristalls disminueixin fins a desaparèixer. S’ha de tenir paciència, ja que poden passar anys. Sense cristalls no hi ha gota: la malaltia es cura.
I quina dieta és la millor? Hi ha moltes llegendes i mites sobre la gota, i especialment sobre els règims, amb una àmplia acceptació, però son falses. La millor dieta: la dieta mediterrània. Equilibrada en hidrats de carboni i greixos, que inclou el consum diari de fruita i verdures fresques i la supressió o normalització de begudes alcohòliques o ensucrades. Aquesta dieta, a més d’ajudar-lo a controlar el sobrepès, l’ajudarà a reduir l’àcid úric en sang. Com hem dit, tant la hiperuricèmia com la gota s’associen a un risc elevat de malaltia cardiovascular. És importantíssim controlar altres factors de risc cardiovascular, com el colesterol, el tabaquisme, la tensió arterial o els nivells de sucre.

Què és la condrocalcinosi?
La condrocalcinosi, també anomenada pseudogota o malaltia per dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic, és una artropatia que afecta sobretot a gent d’edat avançada. Com el seu nom indica, està provocada pel dipòsit d’aquests microcristalls.
És una malaltia molt freqüent: afecta a un 15% de la població d’entre 65 i 74 anys, a un 35% de la població entre 75 i 84 anys i a un 50% dels majors de 85 anys.
Al contrari que a la gota, que està provocada per la hiperuricèmia, es desconeix la seva causa, però està associada a diverses malalties, como l’artrosi, l’hiperparatiroidisme, l’hipotiroidisme, la hipofosfatàsia o la hemocromatosi.

Quins símptomes produeix la condrocalcinosi?
En la majoria de les persones, el dipòsit de cristalls de pirofosfat càlcic és asimptomàtic i es detecta en realitzar una radiografia per algun altre motiu.
Quan dona símptomes provoca inflamació de pocs dies de durada, normalment en una sola articulació, com la gota. També pot donar inflamació crònica en vàries articulacions o acompanyar l’artrosi i empitjorar-ne els símptomes i l’evolució.

En què pot ajudar-lo el seu reumatòleg?
El reumatòleg té diverses funcions. La primera és arribar a un diagnòstic de certesa. Per fer-ho utilitzarà diferents tècniques que van des de la radiografia o la ecografia, a l’estudi microscòpic de líquid articular, que és el que ens dona el diagnòstic de certesa.
El tractament dependrà de la gravetat i el tipus de malaltia de cada pacient i de les característiques del malalt, i es basa en antiinflamatoris, colquicina o tandes curtes de corticoides pels brots de pseudogota, infiltracions per les formes pseudoartròsiques o metotrexate o teràpia anti IL-1 per a la forma que s’assembla a la artritis reumatoide.
Una altra de les funcions del reumatòleg serà la de buscar i diagnosticar les possibles malalties associades per tractar-les, si fos necessari.