Osteoporosi i metabolisme ossi

Trobaràs resposta a preguntes freqüents sobre l’Osteoporosi, la malaltia de Paget o l’Osteomalàcia i raquitisme en els següents apartats:

Osteoporosis

¿QUÉ ES LA OSTEOPOROSIS?
La osteoporosis es una enfermedad que provoca una disminución de la resistencia de los huesos a la fractura. El hueso se vuelve más poroso, con más aire en su interior, aumentando el número y el tamaño de las cavidades o celdillas que existen en su interior. De esta manera se hace más frágil y resiste peor los golpes rompiéndose con mayor facilidad.
Solo en España se calcula que aproximadamente 2 millones de mujeres padecen osteoporosis, con una prevalencia en la población postmenopáusica del 25% (1 de cada 4). Se estima que esta enfermedad es la causante de unas 25.000 fracturas cada año. Aproximadamente 1 de cada 3 mujeres y 1 de cada 5 hombres mayores de 50 años sufrirá una fractura osteoporótica en su vida restante.
La osteoporosis no da síntomas hasta que aparece la fractura. Esto habitualmente ocurre muchos años después de la menopausia. Sin embargo, aunque ocurre con mucha menos frecuencia,  la osteoporosis puede afectar a cualquier persona, incluidos niños y adolescentes, varones a cualquier edad y mujeres premenopáusicas.
Los principales factores de riesgo de padecer una fractura osteoporótica son: la edad, haber padecido una fractura osteoporótica previa, fractura osteoporótica en los progenitores, la toma de corticoides o una baja masa ósea (osteoporosis densitométrica). Otros factores de riesgo son una menopausia precoz, ser fumador, padecer enfermedades que provoquen una mala absorción de alimentos (como la celiaquía),  la anorexia, el hipotiroidismo….

¿Qué le puede ofrecer su reumatólogo?
La función del especialista en reumatología es la del diagnóstico y sobre todo la valoración de tratamiento. Hasta hace unos años se decidía si tratar o no según el resultado de la densitometría ósea, que nos permite valorar la cantidad o la densidad de calcio en el hueso. Hoy en día se considera mucho más importante la calidad que la cantidad de hueso.
Para valorar la calidad del hueso debería realizarse una biopsia del mismo, y lógicamente, está es una técnica que no se realiza en la práctica clínica habitual. Pero tenemos una serie de cuestionarios (como el FRAX, el Fracture…) que nos permiten medir de forma indirecta el riesgo de padecer una fractura y por tanto nos ayudan en la indicación del tratamiento más adecuado.
El tratamiento de la osteoporosis consiste en establecer una serie de cambios en los hábitos de vida del enfermo, como asegurar una buena ingesta de calcio, tener niveles correctos de vitamina D y evitar caídas, así como en los casos en que sea necesario indicar un tratamiento farmacológico para aumentar la densidad del hueso o evitar la pérdida de hueso.
Una vez iniciado el tratamiento deberá realizarse un seguimiento para valorar la eficacia y tolerancia del tratamiento y decidir los descansos o cambios terapéuticos si estos son posibles o necesarios.

¿Cuál es la función del tratamiento?
El objetivo del tratamiento de la osteoporosis es aumentar la resistencia del hueso y así disminuir en lo máximo posible la posibilidad de que se presenten nuevas fracturas.

Malaltia de Paget

Què és la malaltia de Paget?
La malaltia de Paget u osteitis deformant està provocada por un augment de la formació i resorció d’os. Aquesta alteració provoca la formació d’os de menys qualitat, amb lesions lítiques i deformacions hipertròfiques generalitzades. En conclusió, un os més gran però de pitjor qualitat.
La malaltia de Paget sol iniciar-se a partir dels 40 anys. Després de l’osteoporosi és la malaltia metabòlica òssia més freqüent. A España es calcula que afecta a un 1,5-3% dels majors de 65 anys.
La malaltia de Paget cursa majoritàriament amb dolor provocat per les deformitats produïdes per l’augment de mida de l’os. Per exemple si hi ha una alteració en els ossos del maluc i es perd l’encaix de l’articulació coxofemoral, aquesta farà mal al moure’s, com si es tractes d’una artrosis de maluc. La malaltia de Paget també pot donar altres manifestacions clíniques como la sordesa (por l’afectació dels ossets de l’oïda), la fractura (por la pèrdua de qualitat òssia)  o l’augment de la mida del cap (por afectació dels ossos del crani)…
En moltes ocasions la malaltia de Paget es diagnostica en malalts asimptomàtics. En aquests malalts se’ls realitza una analítica per altres motius i s’observa un augment de les fosfatases alcalines o se les realitza una radiografia i s’observa l’os deformat.

Què li pot oferir el reumatòleg?
La funció del reumatòleg és la del diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia.
Pel diagnòstic es sol utilitzar la gammagrafia òssia, una exploració radiològica amb contrast que ens permet valorar tots els ossos de l’esquelet a la vegada.
En l’actualitat existeixen tractaments còmodes i eficaços per la malaltia de Paget, però no tots els malalts han de ser tractats.  Es necessari individualitzar el tractament en cada cas. Això dependrà dels símptomes, de si existeix una sola o varies localitzacions afectes, de quins són els  ossos i articulacions deformades, de la possibilitat de complicacions secundaries al creixement ossi i de las característiques individuals de cada persona.

Quin és l’objectiu del tractament?
L’objectiu del tractament en la malaltia de Paget és doble. Por un costat hem de millorar els símptomes (dolor, deformitat…)  si existeixen i per altre impedir l’aparició de complicacions.

Osteomalàcia i Raquitisme

Què son la osteomalàcia i el raquitisme?
La osteomalàcia i el raquitisme son malalties metabòliques òssies que es caracteritzen per una alteració de la mineralització òssia amb una disminució de la calcificació dels óssos. Sovint estan relacionades amb alteracions del metabolisme de la vitamina D i del fosfato. Quan es dona en l’adult l’anomenem osteomalàcia, quan afecta al nen l’anomenem raquitisme. Es important diferenciar aquestes malalties de l’osteoporosi.
Les manifestacions de la osteomalàcia solen ser subtils i moltes vegades difícils de diferenciar de l’osteoporosi. Es manifesten sobretot per fractures vertebrals, costals o de fèmur. Més enllà de les fractures poden provocar dolor ossi difús, de predomini en pelvis, columna i costelles i debilitat i dolor muscular. En formes molt greus pot provocar deformitats típiques en el tòrax («en campana») i estèrnum («en quilla»).
En els nens, la malaltia afecta també als cartílags del creixement.
Les causa més freqüent d’osteomalàcia i raquitisme son el dèficit de vitamina D o la presencia de fosfat baix en sang.

Què li pot oferir un reumatòleg?
El reumatòleg tindrà como objectiu buscar la causa de la malaltia i tractar-la.

Osteoporosi i metabolisme ossi

Llegir més

Lumbàlgia i cervicàlgia i patología de la columna

Llegir més

Tendinitis i patología de parts toves

Llegir més

Artitis reumatoide i altres conectivopaties

Llegir més

Gota i artropaties microcristalines

Llegir més

Artritis psoriàsica i espondilitis anquilosant

Llegir més

Artrosi i patologia denegerativa

Llegir més

Fibromiàlgia i altres enfermetats d'hipersensibilizació central

Llegir més