Artitis reumatoide i altres conectivopaties

Artritis reumatoide

Què és l’artritis reumatoide?
L’artritis reumatoide (AR) es una malaltia en la que s’inflamen les articulacions (artritis). Aquesta inflamació produeix dolor, deformitat i limitació del moviment.  Sol afectar a les articulacions de mans, peus, colzes, espatlles, malucs i genolls. Acostuma a respectar les articulacions de les puntes dels dits i de la columna. La AR s’acompanya de rigidesa matutina i cansament. Pot donar també febre, encara que amb menys freqüència. La AR es una malaltia sistèmica, això vol dir que pot afectar a qualsevol òrgan (ulls, pell, nervis, pulmons…).
La AR es més freqüent en dones i sol aparèixer entre els 45 i 55 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat.

Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg es l’especialista del diagnòstic, maneig i tractament de la AR. La AR es una malaltia crònica, no la podem curar, però si controlar. Des de fa uns anys, l’aparició de nous tractaments, han permès a la majoria de malalts amb AR fer una vida normal amb una qualitat de vida excel·lent.
És important fer un diagnòstic precoç i precís amb l’objectiu de tractar la inflamació de manera eficaç i precoç, evitant d’aquesta manera la deformitat i discapacitat permanent i l’afectació extrarticular. Al tractar-se d’una malaltia que requereix tractaments de certa  complexitat ha de ser controlada per un reumatòleg.

Què pot fer el malalt?
S’ha descobert que els fumadors i les persones amb gingivitis tenen mes possibilitats de patir artritis reumatoide i de que aquesta sigui més greu. Pel que evitar l’hàbit tabàquic i una bona higiene dental son les dos coses que poden fer-se per evitar la malaltia.
En els malalts és important mantenir hàbits de vida saludables i  realitzar exercici suau. Excepte en els moments de brot en que s’ha de mantenir el repòs.
És molt recomanable que el malalt amb AR es vacuni contra la grip i la pneumonia.

Lupus

Què es el Lupus?
El lupus es una malaltia inflamatòria crònica, que produeix inflamació de diferents òrgans (amb major freqüència pell i ronyons) i de les articulacions. A més acostuma a acompanyar-se de fatiga, febre i pèrdua de pes. Es una malaltia crònica, dura tota la vida, però es manifesta alternant períodes de major activitat o més símptomes (exacerbacions o brots) amb altres d’inactivitat (remissió).
El Lupus, com altres malalties reumàtiques, és una malaltia autoimmune. Això significa que el sistema immunològic, encarregat de les nostres defenses tenen una disfunció i ataca al propi organisme.
Cada persona té un patró diferent de la malaltia, lo que en ocasions dificulta el diagnòstic. Aquesta patologia es pot presentar a qualsevol edat, però el més freqüent és que s’iniciï a la joventut, pel que el diagnòstic precoç es molt important.

¿Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg es l’encarregat del diagnòstic i tractament del lupus, encara que pel maneig d’aquests malalts sol ser necessari un equip multidisciplinar. Al ser una malaltia que pot afectar a qualsevol òrgan i de múltiples maneres el seu diagnòstic pot ser difícil. Pel diagnòstic el metge necessita diferents proves. En el cas del lupus es clau l’estudi immunològic del malalt. Afortunadament, actualment existeixen tractaments molt eficaços pel tractament de totes les manifestacions del lupus i s’estan provant noves teràpies amb resultats molt esperançadors.

Polimiàlgia reumàtica

Què és la polimiàlgia reumàtica?
La polimiàlgia reumàtica (PMR) és una malaltia que es caracteritza per l’aparició d’inflamació, dolor i debilitat a les espatlles (cintura escapular), malucs (cintura pelviana) i cervicals. Pot acompanyar-se  de sensació de fatiga i esgotament, així como de malestar general, febre i pèrdua de la gana
La PMR afecta principalment a dones de entre 70 i 80 anys. Es molt infreqüent abans dels 50 anys. A l’afectar a gent d’edat avançada, a vegades es pot confondre amb artrosi o amb una tendinopatia de les espatlles i es difícil arribar al diagnòstic.
En la majoria dels malalts el tractament és ràpid i eficaç, es més, la  falta d’eficàcia fa dubtar del diagnòstic.
Cada any es diagnostiquen  10 nous  casos en cada 100000 habitants.
En alguna ocasió, aquests símptomes es poden acompanyar d’un mal de cap diferent als habituals del malalt, pèrdua sobtada de visió o falta de força a la mandíbula al mossegar. En aquest casos es necessari descartar una Arteritis de Horton, entitat que es caracteritza per la inflamació d’arteries de mida gran

¿Què li pot oferir el reumatòleg?
Per diagnosticar la polimiàlgia reumàtica es necessari realitzar una correcta història clínica i exploració física i disposar d’uns  anàlisis de sang per valorar els paràmetres VSG i PCR. Hi ha tècniques d’imatge útils com l’ecografia o la ressonància magnètica, encara que en la majoria d’ocasions no son necessàries.  En la PMR es mol important  descartar malalties associades i fer un bon diagnòstic diferencial amb altres malalties amb clínica similar (artritis reumatoide, arteritis de Horton, hipotiroidisme o síndromes paraneoplàsics), per això és important la valoració d’un especialista.
En la majoria de malalts el tractament és molt agraït, amb una recuperació quasi immediata. El tractament principal de la PMR son els corticoides, a dosis no molt altes i durant un temps determinat. En aquells malalts en els que els corticoides son poc efectius poden utilitzar-se immunomoduladors o teràpies biològiques.

Síndrome de Sjögren

Què és la Síndrome de Sjögren?
La síndrome de Sjögren (SS) es caracteritza por la disfunció de les glàndules secretores externes (lacrimals, salivals, de la pell, de l’aparell respiratori i de la vagina). Els malalts amb  la síndrome de Sjögren pateixen sobretot de sequedat als ulls, amb sensació de sorra, problemes dentals,  amb una major aparició de caries, boca seca, dificultats per menjar galetes o coses seques i salades, picor de pell…. En alguns casos també es poden afectar altres òrgans, com els pulmons, el sistema nerviós central o el cor.
La síndrome de Sjögren és una malaltia sistèmica autoimmune, això vol dir que el nostre sistema immunològic (les nostres defenses), por un mal funcionament, ataca a les nostres glàndules secretores externes. És una malaltia que pot presentar-se sola o associada a altres malalties autoimmunes com el lupus i l’artritis reumatoide especialment.

Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg es l’especialista encarregat del diagnòstic i tractament de la Síndrome de Sjögren. En aquesta malaltia la dificultat radica en saber diferenciar si estem davant una síndrome de Sjögren o davant una síndrome seca, ja que l’evolució i complicacions no són les mateixes.
La síndrome seca (sense Sjögren) és molt freqüent, l’edat i diversos fàrmacs (ansiolítics i antidepressius fonamentalment) son les seves causes més comuns.
Una part molt important del tractament d’aquesta síndrome, consistirà en l’alleujament de les las molèsties provocades per la sequedat, que en ocasions poden arribar a ser molt importants. Per tractar-les  s’utilitzen llàgrimes artificials, diferents gels i en ocasions amb teràpies que poden estimular el funcionament de les glàndules.
Les diferents complicacions extraglandulars, com les pulmonars o les del sistema nerviós central necessitaran  tractaments molt més complexes i especialitzats que requeriran un control mèdic estricte, como son els corticoides, los inmunomoduladors o les teràpies biològiques.

L’esclerodèrmia o esclerosi sistèmica

Què es l’esclerodèrmia o esclerosi sistèmica?
L’esclerosi sistèmica es una malaltia crònica que afecta en la majoria d’ocasions a la pell, però també pot afectar a altres òrgans, com els pulmons, l’intestí, els ronyons o el cor. En aquesta malaltia, la pell s’esclerosa (es fa dura i rígida), per un excés d’acumulació de fibres de col·lagen. Això mateix pot ocórrer en altres òrgans, dificultant la funció dels mateixos, i provoca patologies com fibrosi pulmonar, disfagia o insuficiència renal.
Encara que la malaltia es denomina sistèmica, es a dir que afecta als òrgans interns, no tots els pacients tenen aquesta afectació. En moltes ocasions l’únic que s’afecta és la pell, i per tant la gravetat de la malaltia es menor.
L’esclerosi sistèmica és una malaltia rara, que afecta a menys d’una persona de cada cinquanta mil i és més freqüent en dones.
Els malalts amb esclerodèrmia han d’evitar fumar, el fred i l’excessiu estrés.

Què li pot oferir el reumatòleg?
Pel diagnòstic d’aquesta malaltia i poder conèixer el tipus de malaltia que es pateix, a més a més de l’ història clínica i l’exploració física s’han de realitzar més proves. Els anàlisis de sang son imprescindibles per estudiar els diferents anticossos que ens permetran classificar la malaltia. També s’ha de fer una capil·laroscopia per estudiar la circulació sanguínia a nivell de les ungles.
En ocasions, depenent del tipus de malaltia que es pateix, es necessari també l’estudi dels òrgans interns que poden afectar-se. Per això, es necessari realitzar ecografies cardíaques, TAC pulmonars, espirometries…
El tractament de la esclerosis sistèmica depèn dels òrgans afectats, i pot anar des d’evitar estressants i fred a tractament con corticoides, immunomoduladors o teràpies biològiques.

Osteoporosi i metabolisme ossi

Llegir més

Lumbàlgia i cervicàlgia i patología de la columna

Llegir més

Tendinitis i patología de parts toves

Llegir més

Artitis reumatoide i altres conectivopaties

Llegir més

Gota i artropaties microcristalines

Llegir més

Artritis psoriàsica i espondilitis anquilosant

Llegir més

Artrosi i patologia denegerativa

Llegir més

Fibromiàlgia i altres enfermetats d'hipersensibilizació central

Llegir més