Artitis reumatoide i altres conectivopaties

Artritis reumatoide

Què és l’artritis reumatoide?
L’artritis reumatoide (AR) es una malaltia en la qual s’inflamen les articulacions (artritis). Aquesta inflamació produeix dolor, deformitat i limitació del moviment. Sol afectar les articulacions de mans, peus, colzes, espatlles, malucs i genolls. Acostuma a respectar les articulacions de les puntes dels dits i de la columna. La AR s’acompanya de rigidesa matutina i cansament. Pot donar també febre, encara que amb menys freqüència. La AR es una malaltia sistèmica, això vol dir que pot afectar a qualsevol òrgan (ulls, pell, nervis, pulmons…).
La AR es més freqüent en dones i sol aparèixer entre els 45 i 55 anys, encara que pot presentar-se a qualsevol edat.

Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg es l’especialista del diagnòstic, maneig i tractament de la AR. La AR es una malaltia crònica. No la podem curar, però si controlar. Des de fa uns anys, l’aparició de nous tractaments ha permès a la majoria de malalts amb AR fer una vida normal amb una qualitat de vida excel·lent.
És important fer un diagnòstic precoç i precís per tractar la inflamació de manera eficaç i precoç. Així evitarem tant la deformitat i discapacitat permanent com l’afectació extrarticular. En tractar-se d’una malaltia que requereix tractaments de certa complexitat, ha de ser controlada per un reumatòleg.

Què pot fer el malalt?
S’ha descobert que els fumadors i les persones amb gingivitis tenen més possibilitats de patir artritis reumatoide i que aquesta sigui més greu. Així que evitar l’hàbit tabàquic i una bona higiene dental són les dues coses que poden fer-se per evitar la malaltia.
En els malalts és important mantenir hàbits de vida saludables i realitzar exercici suau. Excepte en els moments de brot, en què s’ha de mantenir el repòs.
És molt recomanable que el malalt amb AR es vacuni contra la grip i la pneumònia.

Lupus

Què es el Lupus?
El lupus és una malaltia inflamatòria crònica que produeix inflamació de diferents òrgans (amb major freqüència, pell i ronyons) i de les articulacions. A més, acostuma a acompanyar-se de fatiga, febre i pèrdua de pes. Es una malaltia crònica: dura tota la vida, però es manifesta alternant períodes de major activitat o més símptomes (exacerbacions o brots) amb d’altres d’inactivitat (remissió).
El Lupus, com altres malalties reumàtiques, és una malaltia autoimmune. Això significa que el sistema immunològic, encarregat de les nostres defenses, té una disfunció i ataca al propi organisme.
Cada persona té un patró diferent de la malaltia, la qual cosa, en ocasions, dificulta el diagnòstic. Aquesta patologia es pot presentar a qualsevol edat, però el més freqüent és que s’iniciï a la joventut, per la qual cosa el diagnòstic precoç és molt important.

¿Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg és l’encarregat del diagnòstic i tractament del lupus, encara que per al maneig d’aquests malalts sol ser necessari un equip multidisciplinar. En ser una malaltia que pot afectar qualsevol òrgan i de múltiples maneres, el diagnòstic pot ser difícil. Per al diagnòstic, el metge necessita diferents proves. En el cas del lupus, és clau l’estudi immunològic del malalt. Afortunadament, actualment existeixen tractaments molt eficaços per al tractament de totes les manifestacions del lupus i s’estan provant noves teràpies amb resultats molt esperançadors.

Polimiàlgia reumàtica

Què és la polimiàlgia reumàtica?
La polimiàlgia reumàtica (PMR) és una malaltia que es caracteritza per l’aparició d’inflamació, dolor i debilitat a les espatlles (cintura escapular), malucs (cintura pelviana) i cervicals. Pot acompanyar-se de sensació de fatiga i d’esgotament, així com de malestar general, febre i pèrdua de la gana
La PMR afecta principalment dones d’entre 70 i 80 anys. És molt infreqüent abans dels 50 anys. En afectar gent d’edat avançada, de vegades es pot confondre amb artrosi o amb una tendinopatia de les espatlles, i és difícil arribar al diagnòstic.
En la majoria dels malalts, el tractament és ràpid i eficaç. És més: quan això no passa, el diagnòstic es posa en dubte.
Cada any es diagnostiquen 10 nous casos en cada 100.000 habitants.
En alguna ocasió, aquests símptomes es poden acompanyar d’un mal de cap diferent als habituals del malalt, pèrdua sobtada de visió o falta de força a la mandíbula en mossegar. En aquests casos és necessari descartar una Arteritis de Horton, entitat que es caracteritza per la inflamació d’artèries grans i mitjanes.

¿Què li pot oferir el reumatòleg?
Per diagnosticar la polimiàlgia reumàtica és necessari realitzar una correcta història clínica i exploració física i disposar d’unes  anàlisis de sang per valorar els paràmetres VSG i PCR. Hi ha tècniques d’imatge útils, com l’ecografia o la ressonància magnètica, encara que en la majoria d’ocasions no són necessàries. En la PMR és molt important descartar malalties associades i fer un bon diagnòstic diferencial amb altres malalties amb clínica similar (artritis reumatoide, arteritis de Horton, hipotiroidisme o síndromes paraneoplàsics). Per això és important la valoració d’un especialista.
En la majoria de malalts, el tractament és molt agraït, amb una recuperació quasi immediata. El tractament principal de la PMR són els corticoides, a dosis no molt altes i durant un temps determinat. En aquells malalts en què els corticoides són poc efectius poden utilitzar-se immunomoduladors o teràpies biològiques.

Síndrome de Sjögren

Què és la Síndrome de Sjögren?
La síndrome de Sjögren (SS) es caracteritza per la disfunció de les glàndules secretores externes (lacrimals, salivals, de la pell, de l’aparell respiratori i de la vagina). Els malalts amb síndrome de Sjögren pateixen sobretot de sequedat als ulls, amb sensació de sorra, problemes dentals, amb una major aparició de càries, boca seca, dificultats per menjar galetes o coses seques i salades, picor de pell… En alguns casos també es poden afectar altres òrgans, com els pulmons, el sistema nerviós central o el cor.
La síndrome de Sjögren és una malaltia sistèmica autoimmune. Això vol dir que el nostre sistema immunològic (les nostres defenses), per un mal funcionament, ataquen les nostres glàndules secretores externes. És una malaltia que pot presentar-se sola o associada a d’altres malalties autoimmunes, com el lupus i l’artritis reumatoide, especialment.

Què li pot oferir el reumatòleg?
El reumatòleg és l’especialista encarregat del diagnòstic i tractament de la Síndrome de Sjögren. En aquesta malaltia, la dificultat radica en saber diferenciar si estem davant una síndrome de Sjögren o davant d’una síndrome seca, ja que l’evolució i complicacions no són les mateixes.
La síndrome seca (sense Sjögren) és molt freqüent. L’edat i diversos fàrmacs (ansiolítics i antidepressius, fonamentalment) en són les causes més comunes.
Una part molt important del tractament d’aquesta síndrome, consistirà en l’alleujament de les molèsties provocades per la sequedat, que en ocasions poden arribar a ser molt importants. Per tractar-les s’utilitzen llàgrimes artificials, diferents gels i, en ocasions, teràpies que poden estimular el funcionament de les glàndules.
Les diferents complicacions extraglandulars, com les pulmonars o les del sistema nerviós central, necessitaran tractaments molt més complexos i especialitzats que requeriran un control mèdic estricte, como són els corticoides, els inmunomoduladors o les teràpies biològiques.

L’esclerodèrmia o esclerosi sistèmica

Què es l’esclerodèrmia o esclerosi sistèmica?
L’esclerosi sistèmica es una malaltia crònica que en la majoria d’ocasions afecta la pell, però que també pot afectar d’altres òrgans, com els pulmons, l’intestí, els ronyons o el cor. En aquesta malaltia, la pell s’esclerosa (es fa dura i rígida), per un excés d’acumulació de fibres de col·lagen. Això mateix pot ocórrer en altres òrgans, dificultant-ne la funció, i provoca patologies com fibrosi pulmonar, disfàgia o insuficiència renal.
Encara que la malaltia es denomina sistèmica, és a dir que afecta els òrgans interns, no tots els pacients tenen aquesta afectació. En moltes ocasions l’únic que s’afecta és la pell, i per tant la gravetat de la malaltia és menor.
L’esclerosi sistèmica és una malaltia rara, que afecta menys d’una persona de cada cinquanta mil i és més freqüent en dones.
Els malalts amb esclerodèrmia han d’evitar fumar, el fred i l’excessiu estrés.

Què li pot oferir el reumatòleg?
Per al diagnòstic d’aquesta malaltia i per conèixer el tipus de malaltia que es pateix, a més de la història clínica i l’exploració física s’han de realitzar més proves. Les anàlisis de sang són imprescindibles per estudiar els diferents anticossos que ens permetran classificar la malaltia. També s’ha de fer una capil·laroscopia per estudiar la circulació sanguínia a nivell de les ungles.
En ocasions, depenent del tipus de malaltia que es pateix, és necessari també l’estudi dels òrgans interns que poden afectar-se. Per això, és necessari realitzar ecografies cardíaques, TAC pulmonars, espirometries…
El tractament de l’esclerosis sistèmica depèn dels òrgans afectats, i pot anar des d’evitar estressants i fred a tractament amb corticoides, immunomoduladors o teràpies biològiques.

Osteoporosi i metabolisme ossi

Llegir-ne més

Lumbàlgia i cervicàlgia i patología de la columna

Llegir-ne més

Tendinitis i patologia de parts toves

Llegir-ne més

Artitis reumatoide i altres conectivopaties

Llegir-ne més

Polimiàlgia reumtàtica

Llegir-ne més

Gota i artropaties microcristalines

Llegir-ne més

Artritis psoriàsica i espondilitis anquilosant

Llegir-ne més

Artrosi i patologia denegerativa

Llegir-ne més

Fibromiàlgia i altres malalties d'hipersensibilizació central

Llegir-ne més