Què és la polimiàlgia reumàtica?
La polimiàlgia reumàtica (PMR) és una malaltia que es caracteritza per l’aparició d’inflamació, dolor i debilitat a les espatlles (cintura escapular), malucs (cintura pelviana) i cervicals. Pot acompanyar-se de sensació de fatiga i d’esgotament, així com de malestar general, febre i pèrdua de la gana.
La PMR afecta principalment dones d’entre 70 i 80 anys. És molt infreqüent abans dels 50 anys. En afectar gent d’edat avançada, de vegades es pot confondre amb artrosi o amb una tendinopatia de les espatlles, i és difícil arribar al diagnòstic.
En la majoria dels malalts, el tractament és ràpid i eficaç. És més: quan això no passa, el diagnòstic es posa en dubte.
Cada any es diagnostiquen 10 nous casos en cada 100.000 habitants.
En alguna ocasió, aquests símptomes es poden acompanyar d’un mal de cap diferent als habituals del malalt, pèrdua sobtada de visió o falta de força a la mandíbula en mossegar. En aquests casos és necessari descartar una Arteritis de Horton, entitat que es caracteritza per la inflamació d’artèries grans i mitjanes.

¿Què li pot oferir el reumatòleg?
Per diagnosticar la polimiàlgia reumàtica és necessari realitzar una correcta història clínica i exploració física i disposar d’unes  anàlisis de sang per valorar els paràmetres VSG i PCR. Hi ha tècniques d’imatge útils, com l’ecografia o la ressonància magnètica, encara que en la majoria d’ocasions no són necessàries. En la PMR és molt important descartar malalties associades i fer un bon diagnòstic diferencial amb altres malalties amb clínica similar (artritis reumatoide, arteritis de Horton, hipotiroidisme o síndromes paraneoplàsics). Per això és important la valoració d’un especialista.
En la majoria de malalts, el tractament és molt agraït, amb una recuperació quasi immediata. El tractament principal de la PMR són els corticoides, a dosis no molt altes i durant un temps determinat. En aquells malalts en què els corticoides són poc efectius poden utilitzar-se immunomoduladors o teràpies biològiques.