Els malalts de gota tenen inflamació crònica, segons estudi publicat a la revista ‘Rheumatology’
Els malalts de gota tenen inflamació crònica, segons estudi publicat a la revista ‘Rheumatology’
Els dipòsits de cristalls d’àcid úric provoquen danys en els malalts de gota encara que els pacients no manifestin símptomes. És la principal conclusió a què ha arribat l’estudi de l’equip liderat pel doctor Cèsar Díaz-Torné publicat a la prestigiosa revista Rheumatology, de la Societat Britànica de Reumatologia.
La inflamació crònica, possible causa de l’augment de mortalitat en malalts de gota
Fins ara, teníem clar que l’artritis gotosa té lloc quan s’acumulen cristalls d’àcid úric a les articulacions del pacient. Ara sabem que aquests dipòsits són crònics, de llarga durada, i resten a les articulacions dels malalts gotosos més enllà dels atacs aguts. És més, sense un tractament adequat no desapareixeran mai. Podrien aquests cristalls residuals provocar inflamació crònica?
En altres malalties reumàtiques, com l’artritis reumatoide o l’artritis psoriàsica, ja s’ha demostrat que la inflamació crònica s’associa a una augment de malalties cardiovasculars, com l’infart o l’embòlia.
Inflamació en malalts de gota sense símptomes, segons un estudi de l’Hospital de Sant Pau
En el treball dut a terme a l’Hospital de Sant Pau amb 90 malalts gotosos que no presentaven un atac en el moment de l’estudi s’ha provat que aquests pacients presenten un augment de proteïnes que augmenten la inflamació. Entre aquestes proteïnes, hi destaquen la interleucina-18 (IL-18), RANTES i el receptor de la interleucina-6 (rIL-6).
El fet que aquestes proteïnes es trobin en nivells alts també en malalts sense símptomes, confirma que el dipòsit de cristalls provoca inflamació, fins i tot quan no hi ha els atacs aguts de gota.
La inflamació crònica depèn de la mida del dipòsit de cristalls d’àcid úric
L’estudi deixa clar que els malalts de gota amb un dipòsit de cristalls més grans, tenen més inflamació crònica. En canvi, aquells malalts que estan ben tractats, amb un dipòsit de cristalls més petits, tenen nivells més baixos d’inflamació.
Molt freqüentment, els gotosos tenen altres malalties associades, com diabetis, hipertensió , obesitat o hipercolesterolèmia (colesterol alt). En aquest treball de recerca també es veu que, fins i tot els malalts amb gota sense cap d’aquestes malalties associades, tenen nivells de proteïnes inflamatòries més alts.
Un bon tractament per a la gota redueix la inflamació crònica
El treball de recerca liderat pel doctor Cèsar Díaz-Torné suggereix que seguir un bon tractament per a la gota és clau. La raó és que disminueix la inflamació crònica i, per tant, podria reduir el risc de patir malalties cardiovasculars.
La recerca, publicada a la revista de la Societat Britànica de Reumatologia
La importància del treball ha fet que aquestes dades es publiquin a la revista Rheumatology. Aquesta publicació és l’òrgan oficial de la British Society for Rheumatology, la Societat Britànica de Reumatologia. Es tracta d’una de les societats científiques reumatològiques amb més prestigi a nivell mundial.