El tractament efectiu de la gota disminueix la mortalitat.

Un dels grans problemes de la gota es que per la fisiopatogènia de la malaltia i el seu maneig ha estat sempre molt difícil demostrar la utilitat del tractament per baixar l’àcid úric i eliminar els dipòsits de cristalls d’urat monosòdic. Tant es així, que per exemple, les guies del col·legi americà de metges (contradients a l’associació de reumatòlegs), recomanen només tractar els atacs i no iniciar tractament per reduir l’àcid úric.

Un treball del Dr. Fernando Perez-Ruiz, de l’Hospital de Cruces al País Vasc, acaba de demostrar que aconseguir l’objectiu terapèutic del tractament reductor de la uricèmia ( o sigui valors per sota de 6 mg/dl) disminueix la mortalitat si ho comparem amb els malalts en que no es baixa l’àcid úric de forma correcte.

En aquest estudi es van seguir 1193 malalts durant una mitja de 4 anys. En els que es va aconseguir l’objectiu terapèutic la mortalitat va ser de 26 per 1000 pacients/any, i en els que no de 81 per 1000 pacients/any, més de 3 vegades.  Després d’ajustar les dades segons els diferents factors de risc cardiovascular el risc seguia incrementat més del doble.

Per tant en aquest estudi es demostra clarament la utilitat de fer un bon tractament reductor de la uricèmia en els malalts amb gota.

Per accedir a l’article: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6803010/